Canvis!

No em de tenir por als canvis! Potser ho escric per dir-m'ho a mi mateixa, però es veritat. Utilitzarem els tòpics, però si hi ha alguna cosa a la teva vida que no t'agrada, que no et fa 100 % feliç, canvia-la! Entenc, que no és sempre possible, però sempre que es pugui... fes-ho!! Jo tinc una feina, un sou raonable, però ni m'omple, ni està al lloc on vull estar. Així que després d'un any i mig d'aventura francesa, torno a casa! On és aquesta "casa" no està definit, estarà on trobi una feina que m'agradi i a prop de on vull estar. No tothom ho entén, sobre tot els francesos, la majoria dels que no ho entenen no s'han mogut més de 10 km en la seva vida, i tot i així pretenen donar-me la seva opinió. Les opinions estan bé, són bones, s'han de conèixer, sobre tot de la gent que està on vols estar, totes les experiències ajuden, però no ens oblidem del nostre objectiu i que és el que nosaltres volem! 

Això em recorda una cita del llibre que m'estic llegint: BRAVE ENOUGH de Cheryl Strayed, potser us sonarà ja que és l'escriptora del llibre Salvatge (Wild en anglés), relat de superació d'una dona que ha perdut la seva mare i marxa sola a les muntanyes per afrontar-ho, fa poc van portar-lo al cine en anglés amb el mateix títol que el libre i en castellà es va traduir com Alma Salvaje. Tornem al llibre que m'estic llegint, es un llibre de citacions, només estic al principi però trobo que aquesta va bé amb el tema de l'entrada ;-)

YOU Don't have to get a job that makes others feel comfortable about what they perceive as your success. You don't have to explain what you plan to do with your life. You don't have to justify your education by demostrating its financial rewards. You don't have to maintain an impeccable credit score. Anyone who expects you to do any of those things has no sense of history or economics or science or the arts. You have to pay your own electric bill. You have to be kind. You have to give it all you've got. You have to find people who love you truly and love them back with the same truth. But that's all

I avui potser escric per agafar força i embranzida a aquest canvi, torno a canviar de país, però aquest cop per anar casa, on sigui que es trobi, però per fer el que vull fer, que no se massa que és, però sé que ho esbrinaré. Em queden unes tres setmanes, per deixar tot enllestit a la feina, vendre mobles i altres coses que tinc a casa, burocràcia, mirar com m'emporto tot el que tinc i tornar!

Jo sóc de les que ho acostuma a voler tenir tot controlat i conèixer quins són els següents passos, ara no els sé, però ho agafaré com un repte, com un llibre que puc escriure amb les lletres que jo triï.

Envolteu-vos de gent positiva, que us valori i us estimi, deixeu fora la gent tóxica i que no té temps per vosaltres, així tot es fa més fàcil!

Fins la propera!

(foto: El Rhône al seu pas per Lyon)

LA NOVIA

Más de dos semanas que te vi... y aun no me salen las palabras...

Como ya dije, la angustia de la novia se te engancha en las entrañas y no se va... aun después de muchos días. Intentaré ir por partes, desgranando lo que más me ha gustado de esta joya cinematográfica desde mi humilde opinión, nada experta. Porque no es nada fácil adaptar un clásico como Bodas de Sangre del gran Federico García Lorca pero creo que Paula Ortiz lo ha logrado con creces.

La fotografía

Cada fotograma de esta película es una obra de arte, trabajada milimétricamente. Ya desde los primeros segundos, parece un cuadro. Había leído críticas en que decían que se excedia en la estética, pero como va a sobrar arte? Y esto es lo que es esta película ARTE. Los detalles de ese caballo, que te resopla, los cristales que se rompen y te piensas te van a dañar.. la luz que entra, esa luna!

El paisaje, Paula Ortiz, su directora, como buena maña no podía encontrar escenario mejor, que el desierto de los Monegros, imagino que en esa tierra árida no fue nada fácil rodar. Hasta el polvo parece uno de los personajes! Y como complemento la Capadocia, esta región de Turquía tan particular, a mi me recordó a la Pedrera de Gaudí y luego leí que dicen se inspiro en esta tierra aunque no había estado nunca en ella. (como dicen, cada día se aprende algo nuevo)

La música y las letras

Todo le va tan bien a la película, hace que los versos no se hagan nada pesados y te conducen perfectamente por la historia. Cuando en esa reunión de mujeres Manuela Vellés empieza a cantar no se hace nada extraño, es otro momento entrañable. 

Pero sin duda mi preferida es la Tarara, que se ha quedado en mi y de cuando en cuando suena en mi cabeza.

https://www.youtube.com/watch?v=LENEC7ACsxE

Aquí lo teneis ;-)

Y una canción de Leonard Cohen adaptado con el texto de Lorca, pequeño regalo.

Los actores

Actorazos, el trio protagonista encabezado por la gran Inma Cuesta, que ya nombré en este blog por su gran trabajo en la Voz Dormida y que me ha vuelto a enamorar! Papel que creo le va al dedillo, que no imagino a otra persona para él. No he visto tus otras compañeras para el Goya pero si ya te lo merecías en tu anterior nominación ahora doblemente. Su intensidad, como te empapa de su angustia, su voz, su presencia, su mirada... se acaban los apelativos. 

El novio! Que grande eres Asier Etxeandía, merecidisima nominación también. Si ya me encantas en Velvet, ver como haces otro registro tan distinto y brillas, desprendes dulzura y amor a esa Novia a cada segundo.

Y Alex García, la pasión que no se puede esconder, que aunque su nominación a actor revelación deja dudas, más por la etiqueta, que para mi no es tan revelación, que por que lo merezca, que también hace un gran papel de Leonardo.

Y todo el resto, Leticia Dolera que supura tristeza, cada día me sorprendes más, contenta por ella y su nominación a directora novel por Requisitos para ser una persona normal! 

La ternura de Carlos Álvarez-Novoa que falleció antes del estreno y al que va dedicada la película, bonito gesto. Y la ira de Ana Gavasa, que traspasa la pantalla. 

El argumento es vox populi aun sin haber leído Bodas de Sangre todo el mundo sabe de que va, triángulo amoroso, una boda y la película empieza por el final, con la novia manchada de sangre... aterradora imagen que ya augura por donde acabará. Yo que seguí un poquito el rodaje a través de los actores iba al cine predispuesta, pero no me defraudó ni por un segundo!

Una pena que no estuviera en todos los cines y que no todo el mundo la disfrutara. Contenta con tantas nominaciones, estaremos atentos el 6 de febrero! Ganas ya de noche de Goyas!

Enhorabuena Paula Ortiz y gracias por regalárnosla!

Seguro me dejo muchas cosas por comentar, pero aquí os la recomiendo si aun la podéis ver.

Hasta la próxima!

Desde Lyon de nou!

Cada vegada que em poso a escriure estic en una situació vital molt diferent! fa més d'un any estava a punt d'afrontar una de les etapes més intenses de la meva vida, l'escriptura i defensa de la tesi que feia més de 4 anys que treballava. No sabia que aquesta etapa em portaria grans alegries també. Va arribar el 4 de juliol i al final es un dia del que només tinc bons records. Intens, això si, però preparat. Només puc estar agraïda de tota la gent que hi va ser present, dels que hi van poder ser i que alguns van venir des de força lluny i dels que sense estar presencialment, vaig sentir igual d'a prop.

Després la vida m'ha portat a Lyon, on sóc des del mes de novembre passat (aviat farà un any). Sembla que aquesta ciutat i jo estàvem predestinats i no vaig tenir temps ni de pensar en el futur que ja estava aquí! I tot i que l'inici va ser dur, ara afronto aquest destí d'un altra manera. Si, com si estiguéssim a principis d'any, jo he tornat de vacances plena de propòsits! 

Així que m'ho agafo com una segona oportunitat, ara que no m'he de preocupar per pisos, impostos, internets, llum, assegurances, ni cartes vitales... Per que si tothom pensa que bé tenir feina, però no es fàcil estar lluny, sola i muntar-se una vida. Ni tan sols quan vas a un país que coneixes bé i una ciutat que ja has estat. Així doncs comencem nova etapa on espero gaudir d'aquesta preciosa ciutat en la que estic, el temps que hi sigui i que necessiti per construir la meva vida a casa. On és exactament aquesta casa no ho se, però si se que és a prop dels meus.

Un altra cosa que he interioritzat aquestes vacances, dic interioritzat perquè no es pot dir que no ho sabia... es que m'ha tocat viure en una generació de poca "estabilitat". Jo sóc una persona, que sempre calcula molt, reconec que em porta molts mals de caps ser així, però em costa evitar-ho. I la realitat, es que en aquesta època que vivim, no ens queda altra que intentar viure el present. No pots pensar, ara tornaré i trobaré una feina estable per a tota la vida, com potser era abans. Tampoc no se ben bé quin tipus de feina estable seria la que voldria, sincerament. Així que intentarem obrir la ment i deixar-se guiar per on ens porti aquesta vida i que les coses vagin succeint quan ho hagin de fer i no quan ho haurien de fer. Tot s'ha de dir que aquest canvi d'actitud el promou també la gran persona que tinc la sort de tenir al costat i que s'adapta a aquesta vida que ens ha tocat viure.

Així que a viure tots els moments i intentar agafar el màxim de coses bones que ens aporten cada situació. Avui he vist una pel·lícula tonta de tarde de diumenge, però m'ha encantat el final: Si quieres que tus sueños se hagan realidad, despierta!

Des de blog a vegades també m'agradaria recomanar coses, tinc al cap moltes de l'any passat, pel·lícules, llibres, que intentaré escriure properament, però avui un altre blog. Cada diumenge llegeixo l'entrada de l'Albert Espinosa, m'agrada molt el format de recomanar essencialment cultura cada setmana, a vegades s'hi poden trobar petites sorpreses que t'alegren alguna estona.

http://www.elblogdealbertespinosa.com/

Fins la propera!

(la foto és de d'una de les ermites romàniques de Tella, als pirineus aragonesos, gran descoberta d'aquest estiu)

Perque la tesi també té parts bones.. Heidelberg!

Doncs si! No tot es gris i fosc, la tesi també t'ofereix grans oportunitats com les d'anar de congrés! I jo no em puc queixar he tingut moltes oportunitats.. aquest cop he assistit al Carla Winter School. No era un congrés normal, erem 50 estudiants com jo en últims anys de tesi i de grups de recerca de tot el món, tot era financiat per BASF ja que Carla (que es el nom de un centre de recerca) està en relació amb la química alemana. Enlloc de les típiques xerrades també hi havia una part com més de "classe" i de interacció amb nosaltres i també haviem de fer una presentació i exposar un poster amb la nostra feina.

La ciutat es preciosa, m'ha encantat! Carrers peatonals de casetes baixetes i un riu molt maco i tot molt verd. També vam visitar BASF a Ludswinshafen que es impresionant, deu quilómetres quadrats de fàbrica on vam veure de aprop un dels processos que fan, per desgracia no puc ensenyar res, ja que no vam poder pujar ni els mobils un cop vam ser a dins.. i mira que amb el casc groc i les super ulleres hauria estat fer fer una foto...

A part de la ciutat i la fàbrica estic molt satisfeta amb el costat més "humà" d'aquesta experiència. He trobat un grup de gent, d'estudiants com jo que estan a punt d'acabar la tesi. He passat la setmana amb un grup molt maco de gent un de cada país, on m'hi he trobat super còmoda des del primer moment i amb el que he parlat de química, he rigut, he passejat... vam tastar força menjar alemany i força cervesa jeje tot molt bo encara que una mica pesat, però per uns dies ja està bé. També he pogut explicar i parlar sobre la meva "química" tant amb els estudiants, com amb els ponents i altres professors que assistien. He tret idees i sobre tot energia, he tornat contenta, orgullosa de mi mateixa i de la meva feina i amb motivació per aquesta etapa que m'espera! Així que us deixo algunes fotos i vaig a seguir amb la meva amiga tesi! I a seguir prenent-me la vida amb una visió positiva (a veure si dura).

Fins la propera!

En busca de la felicitat

Avui una entrada diferent... pel títol podeu pensar que serà cursi, però intentaré que no ho sigui. No pretenc fer de psicòloga ni res semblant, només amb la meva experiència personal, relataré el que crec que són les claus que ajuden a trobar la felicitat.

El terme felicitat és molt relatiu i personal, per tant cadascú té la seva visió... Per començar crec que es important la ACTITUD, tenir una actitud positiva cap a voler estar feliç, fa molt! Has de voler ser-ho i lluitar i fer per aconseguir-ho! L'ENTORN també afecta molt, t'has de saber envoltar de coses positives, gent amb actitud negativa i demoledora no la volem a prop, o no em de deixar que ens afecti. A mi m'agraden molt els missatges positius i per això potser últimament m'he fet molt fan de Mr. wonderful (http://www.mrwonderfulshop.es/es/) potser pot semblar infantil, però a mi no m'importa, m'encanten els seus missatges i el amor amb el que treuen els seus productes. Crec que despertar-se i llegir que avui pot ser un bon dia o que tu pots amb tot, ja et fa començar el dia d'una altra manera, amb una altra actitud ;-).

Practicar ESPORT, qui m'ho havia de dir, que estaria pronunciant aquestes paraules, però si he d'admetre que ajuda. A part de les raons obvies, que es bo per la salut, doncs també notes un petit canvi físic que et fa sentir millor amb tu mateix. Altres beneficis, són que ajuda a desconnectar molt, pot ser el teu moment del dia, que no penses ni en feina, casa, ni altres carregues diàries. I també té el punt de socialització, si vas a un gimnàs o t'apuntes a un club per còrrer o el que sigui... coneixes gent i canviar d'ambient i de aires també va bé.

També es important VALORAR, a vegades no som conscients del que tenim al nostre voltant, de la gent que ens estima, del que fan per nosaltres... Valorar-ho ajuda a sentir-se més feliç. I també a nosaltres mateixos, em d'estar orgullosos de nosaltres mateixos, del que em fet i fins on em arribat, per que ho hem fet nosaltres. S'ha de tenir objectius que complir, ja sigui a llarg o a curt termini, marcar-te el que tu creus que són els teus valors i perseguir-los. També amb el verb valorar, em de fer-ho amb les petites coses. Vivim en un món estressant i a corre-cuita, però sempre es pot parar i respirar i gaudir ni que sigui de cinc minuts per a nosaltres mateixos.

Un altre punt que també crec molt important és ESTIMAR. Tan fer-ho, com demostrar-ho. No tothom expressa la estimació de la mateixa manera, per tant crec que es important tenir en compte les diferents maneres d'expressar-ho. Dir-li a la gent quant la estimes o quant et fa de bé tenir-la al costat crec que fa aquestes persones una mica més felices, així que contribuïm-hi!! L'altre pilar que considero fonamental és l'AMISTAT. Amb el temps, te'n adones que la dita de: els amics es conten amb els dits d'una mà es real. No es pot fer massa contra la decepció sempre n'hi ha que creus amics i que inclòs amb els anys descobreixes que no ho eren tant, és inevitable i forma part del aprenentatge de la vida. Així que cuida i estima els teus dits de les mans. ;-)

També tot això ens porta al AMOR, per a bé o malament, és un dels pilars en els que es basa la nostra felicitat. Quan estàs en parella, bases molt percentatge de la teva felicitat en això. Quan no ho estàs o vius situacions complicades et canvia el equilibri emocional en el que tu basaves moltes de les teves emocions i actituds, per tant em de saber com tornar a equilibrar la balança. I per això necessites des del meu punt de vista totes les coses que he anomenat anteriorment. Quan vivim desenganys amorosos pensem que no podrem tornar a estimar amb la mateixa intensitat o de la mateixa manera. I es que jo crec que no ho faràs de la mateixa manera, però que t'aportarà emocions i sensacions diferents que no vol dir que no puguin ser igual o més intenses!

Jo sóc de les que creu, que la vida s'ha de viure intensament! I que s'ha d'afrontar les situacions adverses i lluitar per ser feliç! Envolteu-vos de verbs positius! Així que tots a riure, somriure i viure!

No tinc la clau, ni la raó absoluta, així que cadascú segueixi el seu camí a la seva manera, només aporto el meu punt de vista!
Fins la propera!

Reflexions

La bellesa està per tot arreu, només has d'obrir els ulls, la ment, absorbir la llum i descobriràs un món nou.

Un món que pot estar amagat si no el vols veure, però que si el descobreixes et deixarà bocabadat. 

Com de quan en quan necessitem parar, només trobar-se amb un mateix i amb el món.

Obrir l'esperit i mirar-se, observar-se i estudiar-se. I veure... que potser no ho estem fent tan malament. Posar-se al sol, disfrutar del silenci o.. del so del món, que tantes vegades ni escoltem. Respirar, olorar, escoltar, sentir... amb tots els sentits!

Gaudir del plaer d'estar on i quan vols estar. Un cop tornem a estar plens i orgullosos del camí recorregut, estem llestos per continuar. Per seguir gaudint i vivint, descobrint i sentint, estimant i valorant.

Dia de reflexions. 29/11/13 Luca (Toscana)

Fins la propera!

Disfrutar i retrobar-se

Aquests últims mesos han estat temps, de retrobar-me i lluitar, molts cops amb mi mateixa, altres amb les coses que van sorgint. Quan has d'aprendre a com tornar a gaudir, a com canviar les teves rutines i com afrontar el que et trobes, no es fàcil. Però com un dia vaig decidir que la vida s'ha de viure, aquí estic fent el meu propi camí i escrivint la meva pròpia història, on jo i només jo sóc la protagonista, i on jo vaig passant les pàgines que em porten a gaudir al màxim de tot. Viure la vida intensament (que jo considero que ho faig) té els seus avantatges i inconvenients. El problema es que pots caminar per arestes on fàcilment passes d'un estat a l'altre. Per altra banda, els moments on gaudeixo, els assaboreixo i els visc com si fossin únics.

Sempre m'ha agradat el control de les situacions i tenir les coses ben plantejades i establertes, per que m'aporta tranquil·litat i llibertat per realitzar la resta de coses. Vist que no sempre pot ser així, em mouré entre el deixar anar el que vagi sorgint (si em deixen) i no saltar-me algunes de les "meves" regles.

Pensava que a partir de setembre començaria un dels anys més complicats de la meva vida, almenys a nivell professional, ja que en un any seré doctora, així que els que estan al corrent de la meva vida, ja saben el que això implica.. Però com aquest últim any he tingut un bon entrenament, i fins ara estic molt orgullosa de mi mateixa, penso que estic curtida i preparada per afrontar-ho. Així que mirarem a l'horitzó, treballarem dur, gaudirem cada moment que es pugui i sobre tot viurem!

Tesi's time! Here we go!

Fins la propera.