Cada vegada que em poso a escriure estic en una situació vital molt diferent! fa més d'un any estava a punt d'afrontar una de les etapes més intenses de la meva vida, l'escriptura i defensa de la tesi que feia més de 4 anys que treballava. No sabia que aquesta etapa em portaria grans alegries també. Va arribar el 4 de juliol i al final es un dia del que només tinc bons records. Intens, això si, però preparat. Només puc estar agraïda de tota la gent que hi va ser present, dels que hi van poder ser i que alguns van venir des de força lluny i dels que sense estar presencialment, vaig sentir igual d'a prop.
Després la vida m'ha portat a Lyon, on sóc des del mes de novembre passat (aviat farà un any). Sembla que aquesta ciutat i jo estàvem predestinats i no vaig tenir temps ni de pensar en el futur que ja estava aquí! I tot i que l'inici va ser dur, ara afronto aquest destí d'un altra manera. Si, com si estiguéssim a principis d'any, jo he tornat de vacances plena de propòsits!
Així que m'ho agafo com una segona oportunitat, ara que no m'he de preocupar per pisos, impostos, internets, llum, assegurances, ni cartes vitales... Per que si tothom pensa que bé tenir feina, però no es fàcil estar lluny, sola i muntar-se una vida. Ni tan sols quan vas a un país que coneixes bé i una ciutat que ja has estat. Així doncs comencem nova etapa on espero gaudir d'aquesta preciosa ciutat en la que estic, el temps que hi sigui i que necessiti per construir la meva vida a casa. On és exactament aquesta casa no ho se, però si se que és a prop dels meus.
Un altra cosa que he interioritzat aquestes vacances, dic interioritzat perquè no es pot dir que no ho sabia... es que m'ha tocat viure en una generació de poca "estabilitat". Jo sóc una persona, que sempre calcula molt, reconec que em porta molts mals de caps ser així, però em costa evitar-ho. I la realitat, es que en aquesta època que vivim, no ens queda altra que intentar viure el present. No pots pensar, ara tornaré i trobaré una feina estable per a tota la vida, com potser era abans. Tampoc no se ben bé quin tipus de feina estable seria la que voldria, sincerament. Així que intentarem obrir la ment i deixar-se guiar per on ens porti aquesta vida i que les coses vagin succeint quan ho hagin de fer i no quan ho haurien de fer. Tot s'ha de dir que aquest canvi d'actitud el promou també la gran persona que tinc la sort de tenir al costat i que s'adapta a aquesta vida que ens ha tocat viure.
Així que a viure tots els moments i intentar agafar el màxim de coses bones que ens aporten cada situació. Avui he vist una pel·lícula tonta de tarde de diumenge, però m'ha encantat el final: Si quieres que tus sueños se hagan realidad, despierta!
Des de blog a vegades també m'agradaria recomanar coses, tinc al cap moltes de l'any passat, pel·lícules, llibres, que intentaré escriure properament, però avui un altre blog. Cada diumenge llegeixo l'entrada de l'Albert Espinosa, m'agrada molt el format de recomanar essencialment cultura cada setmana, a vegades s'hi poden trobar petites sorpreses que t'alegren alguna estona.
http://www.elblogdealbertespinosa.com/
Fins la propera!
(la foto és de d'una de les ermites romàniques de Tella, als pirineus aragonesos, gran descoberta d'aquest estiu)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada