Aquests últims mesos han estat temps, de retrobar-me i lluitar, molts cops amb mi mateixa, altres amb les coses que van sorgint. Quan has d'aprendre a com tornar a gaudir, a com canviar les teves rutines i com afrontar el que et trobes, no es fàcil. Però com un dia vaig decidir que la vida s'ha de viure, aquí estic fent el meu propi camí i escrivint la meva pròpia història, on jo i només jo sóc la protagonista, i on jo vaig passant les pàgines que em porten a gaudir al màxim de tot. Viure la vida intensament (que jo considero que ho faig) té els seus avantatges i inconvenients. El problema es que pots caminar per arestes on fàcilment passes d'un estat a l'altre. Per altra banda, els moments on gaudeixo, els assaboreixo i els visc com si fossin únics.
Sempre m'ha agradat el control de les situacions i tenir les coses ben plantejades i establertes, per que m'aporta tranquil·litat i llibertat per realitzar la resta de coses. Vist que no sempre pot ser així, em mouré entre el deixar anar el que vagi sorgint (si em deixen) i no saltar-me algunes de les "meves" regles.
Pensava que a partir de setembre començaria un dels anys més complicats de la meva vida, almenys a nivell professional, ja que en un any seré doctora, així que els que estan al corrent de la meva vida, ja saben el que això implica.. Però com aquest últim any he tingut un bon entrenament, i fins ara estic molt orgullosa de mi mateixa, penso que estic curtida i preparada per afrontar-ho. Així que mirarem a l'horitzó, treballarem dur, gaudirem cada moment que es pugui i sobre tot viurem!
Tesi's time! Here we go!
Fins la propera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada