(Vistes de Fourviéres des de la Croix-Rousse, el cap de setmana que m'en despedia)
Com us avisava en l'última entrada ja feia dies que volia escriure de la "tornada"i així es deia aquesta entrada, però he decidit modificar-la per reinventar-se. Fa una mica més de dos anys em va sorgir l'oportunitat de treballar al país veí en un laboratori i ciutat que ja coneixia i que apreciava i em vaig aventurar. Pels que no em coneguin sóc doctora en química i vaig anar a Lyon a fer un post doc. Vaig estar en aquesta bonica ciutat (en alguna altra entrada podeu trobar fotos i descripcions) un any i mig.
Allà em van passar experiències diverses i sobre tot vaig comprovar que volia tornar a Catalunya i que volia reinventar-me professionalment parlant. Després d'una tesi i un post doc se t'obren diferents possibilitats (en realitat totes les que vulguis). Jo partia de la premissa del territori, tenia clar on volia viure, i de la dificultat de realitzar una carrera acadèmica en aquest. També he de dir que crec no tenia la motivació ni ambició per realitzar-la. Per altra banda, veia que en ambdós períodes (tesi i post doc) havia adquirit certes habilitats que creia podien contribuir a la ciència des d'un altra banda que sota la campana posant reaccions. Així que em vaig posar a explorar opcions, i em vaig decantar cap a la gestió, després de moltes hores de cerca vaig trobar un màster online en gestió de la ciència i la innovació a un preu raonable i vaig pensar que estant fora i sense deixar de treballar, era l'oportunitat. Així que vaig passar 7 mesos força intensos i vaig acabar a la vegada el diploma i la feina al laboratori i em vaig decidir a tornar.
Tornar, quan desitges alguna cosa tant, la idealitzes, aquest va ser el meu problema. I és el meu problema amb més aspectes, ja que estem a finals d'any i tocar fer proposicions per l'any vinent, aquesta serà una, no idealitzar ni visualitzar. Ja ho he intentat altres vegades, però em costa. El meu cap va més enllà i pensa i dóna voltes a com serà, i clar després no és exactament com jo havia imaginat i ve la decepció. En fi, i tornant al tema, em va costar una mica més del que em pensava trobar feina, però ho he aconseguit. Després de 6 mesos, el telèfon va començar a sonar, entrevistes i he trobat feina.
Aquí van alguns consells no d'experta però per experiència, si la vostra feina no us omple o voleu un canvi a per ell! Si teniu ganes de reinventar-vos tot és possible. No feu cas dels que us tractaran de xalats o us diguin coses com: amb tot el que tens ara has de tornar a estudiar? No s'ha de parar mai d'estudiar per que sempre s'aprenen coses noves i ens fan créixer! Si busqueu feina: sigueu constant, buscar feina és una feina! No decaiguis, no és una feina fàcil, però sempre n'hi ha una per tu, trigaràs més o menys, però la trobaràs, i si no arriba intenta analitzar tots els aspectes, segur que pots fer alguna cosa millor, pregunta't: ja busques a tot arreu, ja ho sap tothom que busques feina, ja has buscat totes les feines que et podrien anar bé, hi ha algú que et pugui assessorar a la teva universitat o ajuntament?
Jo no pensava ni que necessitaria 6 mesos, ni que hauria de crear-me tants perfils, visitar tantes pàgines, invertir-li tantes hores... però l'he trobat i no en puc estar més orgullosa, estic on volia estar. No és una feina fixa com molta gent anhela, però em permetrà veure com és aquest nou món que se m'obre. No se si serà la feina de la meva vida, ni tant sol si aquesta feina m'omplirà, però jo ho havia de provar!!
Perseguiu els vostres objectius encara que no sigui fàcil!
Aquesta és la meva experiència, per si a algú li pot ser útil llegir-la ;-)
Fins la propera!
