Avui al despertar-me i veure la data, 11 del 11, m'ha entrat la nostàlgia i he recordat que fa 5 anys vaig pensar que era una data especial i vaig crear aquest mur. Petit mur on quan he pogut o he volgut, he explicat algunes coses, que m'interessaven o que em venia de gust compartir.
I recordar que és "volver a vivir" que deu ser una frase d'algú, però per mi era del meu avi, que sempre recordava i amb els seus records, tornàvem a viure amb ell. Recordar, et fa tornar enrere, si tornem a fa 5 anys... la vida m'ha donat un gir complet, no sóc ni la mateixa persona, crec que una de millor, ni estic al mateix lloc, qui m'ho havia de dir. Però en això consisteix la vida, en anar girant! I en viure! Recordar va bé per veure fins on hem arribat i del que som capaços, però sempre per tirar endavant i anar més lluny!
La foto que encapçala el text, que costa llegir, però diu: ESTA NOCHE TU LUZ, LA ENVIDIA LA LUNA. És un escrit que et trobes en una pedra al mig del Albaicín de Granada. No se si és de Lorca, però ho podria ser, pel lloc, la poesia i la lluna! I ell segur que avui ploraria. M'he despertat amb la notícia que ha mort Leonard Cohen. He de confessar que no sóc una gran entesa d'aquest artista, però a tots ens ha acompanyat el Hallelujah en algun moment.
I jo ja l'havia enomenat en una entrada anterior que parlava de la película "La Novia", una de les meves "must" d'aquest any i que acabava amb una adaptació d'una cançó seva, amb text de Lorca, preciós final per la película que aquí us deixo.
I avui quan el Carles Capdevila (si no coneixeu els seus textos, aquí va una recomanació, llegiu-los! Espero et poguem llegir per molt de temps) ha escrit sobre ell, he escoltat (reconec per primera vegada) el discurs de Leonard Cohen recollint el premi Príncep d'Asturies, on desborda amor i agraïment per Espanya, perque diu la veu li va venir al llegir a Lorca i la cançó quan un noi espanyol li va ensenyar els acords de guitarra en clau de flamenco, i la seva guitarra també la va comprar fa més de 40 anys.
I com a vegades passa, que quan veig que s'ha mort algú del que no en sé prou, crec que m'he perdut molt, però per sort sempre estem a temps de recuperar-ho en aquesta era de la digitalització.
I fins aquí la meva petita menció al aniversari del blog i no podia no parlar d'aquest gran "artista" que ha marxat.
Fa dies que volia escriure del "tornar", en l'última entrada agafava aire pel canvi que em venia, però realment no sabia que significava del tot, però això per un altre dia!
viviu, rieu i somrigueu, encara que sigui més fàcil de dir que de fer.. fem-ho!
Fins la propera!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada